La societat de les polis gregues
Entre el 800 i el 500 aC, durant el període arcaic, es crearen les primers ciutats gregues, anomenades polis o ciutats estat, que se situaren a la ribera del Mediterrani. Aquestes comunitats controlaven el seu territori i no acceptaven la submissió a cap poder exterior.
L’organització política i social d’aquestes polis depenia sobretot del control que exercien sobre les seves terres i sobre el comerç, per això era diferent en cada ciutat estat. En aquestes, els grans terratinents formaven el món intel·lectual i eren els que ocupaven els càrrecs públics principals. (Historia de Grecia).
Algunes de les polis més conegudes van ser Atenes, Esparta, Tebes, Mègara, Bizanci o Empòrion. (Grècia clàssica i Greece).
La societat d'Atenes i d'Esparta
Cada polis grega s’organitzava políticament i socialment de manera diferent, segons la necessitat o la realitat de cadascuna.
A Atenes existia un model de societat tripartida formada per diverses classes socials:
-Els ciutadans, que eren els homes de pare i mare atenesos. Gaudien del dret de ciutadania encara que fossin pobres, cosa que, en alguns casos, els permetia d'intervenir en el govern de la polis. Les dones, però, no podien participar de la vida política.
-Els metecs, que eren els estrangers que vivien i tenien negocis a Atenes. Pagaven imposts i formaven part de l’exèrcit. Tot i que eren lliures, no eren considerats ciutadans i no podien votar ni ser elegits com a governants.
-Els esclaus, que eren homes i dones sotmesos a un amo. Solien ser presoners de guerra, fills d’esclaus o també, botí dels pirates.
La societat atenenca de l’edat antiga es pot considerar esclavista ja que aquests cobrien totes les necessitats productives de la polis.
La societat espartana també es basava en un model tripartit format per les classes socials següents:
- Els iguals, que vivien del que produïen les seves petites possessions.
- Els periecs, que eren agricultors, artesans o comerciants que vivien als afores de la ciutat.
- Els ilotes, que vivien al servei de l’Estat, tot i que no eren considerats esclaus.